El passat 3 de gener es va publicar al BOE la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, sobre mesures per l’eficàcia del Servei Públic de Justícia i en el marc laboral.
Aquesta Llei ha modificat la redacció de l’article 50.1 b) de l’Estatut dels Treballadors, relatiu a l’extinció del contracte per voluntat del treballador per falta de pagament o endarreriments continuats en l’abonament del salari pactat, que entrarà en vigor a partir del dia 3 d’abril de 2025.
La redacció actual d’aquest article 50.1 b) de l’ET, permet al treballador sol·licitar l’extinció del contracte en cas de manca de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat, però no estableix els requisits del què s’entén per falta de pagament o endarreriments continuats, sinó que ha estat la jurisprudència del Tribunal Suprem la que ha establert els criteris per determinar la gravetat de l’incompliment de l’empresari com a causa d’extinció del contracte.
A partir del dia 3 d’abril de 2025, la modificació de l’article 50.1 b) de l’Estatut dels Treballadors, estableix quins son aquests requisits, precisant que s’entendrà que hi ha endarreriment quan es superi el termini de 15 dies des de la data fixada per l’abonament del salari, produint-se la causa d’extinció quan:
- Es degui a la persona treballadora 3 mesos complets de salari encara que no siguin consecutius, en el període d’un any.
- Hi hagi endarreriment en el pagament de salari durant 6 mesos, encara que no siguin consecutius.
No obstant, però, tot i que l’article 50.1 b) de l’Estatut dels Treballadors ha establert aquests requisits, el propi article faculta a l’òrgan judicial perquè pugui tenir en compte altres motius diferents que puguin ser considerats com a causa justa per justificar l’extinció del contracte per falta de pagament o endarreriments continuats en el pagament del salari pactat.
MODIFICACIÓ DE L’ARTICLE 7 e) DE LA LLEI IRPF
El passat 3 de gener es va publicar al BOE la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, sobre mesures per l’eficàcia del Servei Públic de Justícia i, en l’àmbit fiscal, s’ha modificat la redacció de l’article 7 e) de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni (en endavant LIRPF), modificació que entrarà en vigor a partir del dia 3 d’abril de 2025.
S’afegeix en el redactat de l’article 7 e) de la LIRPF, el següent, resultant inalterat el contingut de la resta de l’epígraf: “No tendrán la consideración de indemnizaciones establecidas en virtud de convenio, pacto o contrato, las acordadas en el acto de conciliación ante el Servicio administrativo al que se refiere el artículo 63 de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, reguladora de la jurisdicción social.”
A efectes pràctics la introducció d’aquesta frase no modifica res del que ja es venia indicant a les interpretacions que al respecte ja es venien fent a les consultes vinculants de l’Agència Tributària respecte a l’exempció fiscal de les indemnitzacions per acomiadament o cessament dels treballadors, sinó que es tracta d’una modificació en el redactat del precepte, amb la qual es pretén eliminar qualsevol dubte interpretatiu i incrementar la seguretat jurídica, pel que la mateixa respon a una finalitat merament aclaratòria. Doncs al incorporar expressament aquest redactat a l’article 7 e) de la Llei del IRPF, confirma que les indemnitzacions per acomiadament o cessament de la persona treballadora acordades a l’acta de conciliació davant del servei administratiu, previ a l’inici de la via judicial social, i que no derivin d’un conveni, pacte o contracte, també estan exemptes de tributar en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.