El Tribunal Suprem, en la seva recent sentència de data 11 de juny de 2024 (còpia de la qual us facilitem adjunt a aquest correu), considera que l’exigència d’una justificació genèrica de l’ús de les hores sindicals no és una mesura desproporcionada ni una vulneració del dret a la llibertat sindical.
El Tribunal Suprem estableix que, donat que el crèdit horari està configurat com un permís remunerat, l’empresa pot exigir una justificació genèrica de les absències al lloc de treball dels membres del comitè d’empresa i delegats de personal per portar a terme activitats representatives. No obstant, conforme a les exigències de l’article 37.3 de l’Estatut dels Treballadors (aplicable a tots els supòsits de permisos), aquesta justificació no pot ser minuciosa ni excessiva, doncs perquè el control sobre el gaudi d’aquestes hores de representació sigui legítim, la justificació exigida ha de ser genèrica, limitant-se a sol·licitar el tipus d’activitat que s’hagi realitzat en horari laboral (reunions, cursos de formacions, assemblees, conferències sindicals, etc.).
Per altra banda, el Tribunal Suprem adverteix que l’ús indegut del crèdit horari pot suposar una conducta laboral sancionable o una absència de retribució.
Per tant, sempre que l’empresa hagi informat prèviament a la representació legal de les persones treballadores de la necessitat d’aquesta justificació, i per tant no suposi una ingerència inesperada i sorprenent en l’exercici de les funcions sindicals, l’empresa pot requerir una justificació genèrica de la finalitat a què s’ha aplicat el crèdit horari sindical, doncs es considera una conducta empresarial coherent amb les exigències legals, que no constitueix lesió de la llibertat sindical, permetent que l’empresa pugui abstenir-se d’abonar el salari corresponent a les hores sindicals als membres de la representació legal de les persones treballadores que no ho justifiquin.