Adan Advocats Els desnonaments espanyols, contraris al Dret comunitari. I ara què?
El passat 14 de març de 2013 el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una sentència per la qual declarava que la normativa espanyola que regula la execució hipotecaria és contrària al Dret comunitari, principalment per no permetre als consumidors al·legar en el procediment judicial l’existència de clàusules abusives al contracte de préstec.
Degut a la gran repercussió mediàtica, i a l’expectació generada, s’ha creat una situació de certa confusió respecte dels efectes reals que té aquesta sentència en els milers de procediments d’execució hipotecària que actualment estan en curs a Espanya.
Per tal d’intentar aclarir mínimament aquesta confusió podríem començar per veure el que aquesta sentència no diu:
– No diu que el desnonament sigui il·legal.
– No fa cap esment a la dació en pagament.
– No suposa la paralització automàtica de cap procediment: només es paralitzaran aquells procediments en els quals el jutge consideri que existeixen clàusules abusives.
– No estableix quines clàusules han de considerar-se abusives i quines no, deixant aquesta tasca a la interpretació del jutge nacional.
– No té efectes retroactius, només pot afectar a procediments que estiguin en curs, però no a casos en que ja s’ha produït el desnonament.
– No declara que el deute desaparegui en cas que el contracte de préstec hipotecari tingui clàusules abusives.
Dit això, analitzem què és el que sí que diu la sentència i quina pot ser la seva aplicació pràctica als procediments d’execució hipotecària en curs.
La sentència del TJUE declara que la normativa espanyola és contraria a la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, de clàusules abusives en contractes celebrats amb consumidors. Segons l’esmentada sentència, el jutge que conegui el procediment d’execució ha de poder apreciar, inclús sense que cap de les parts li hagi sol·licitat, el caràcter abusiu de les clàusules existents en el contracte, a fi de valorar si respecten els paràmetres mínims que exigeix la normativa comunitària de protecció de consumidors i usuaris, corregint el desequilibri que existeixi entre les parts, podent adoptar com a mesura cautelar la suspensió del procediment d’execució hipotecaria.
La legislació espanyola, en concret la Llei d’Enjudiciament Civil, no preveu, en el marc del procediment d’execució hipotecària, la possibilitat que el consumidor denunciï el caràcter abusiu d’una clàusula contractual del contracte de préstec hipotecari. Tampoc es preveu la possibilitat de suspendre cautelarment el procediment d’execució hipotecaria si el deutor interposa una demanda independent davant de la jurisdicció mercantil per declarar la nul·litat de clàusules del contracte de préstec hipotecari.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de data 14 de març de 2013 respon a la qüestió prejudicial plantejada pel magistrat del Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, Jose María Fernández Seijo, en l’assumpte Mohamed Aziz/ Catalunya Caixa, on es discutia si eren abusives o no determinades clàusules d’un préstec hipotecari.
A part de declarar, com hem vist, que la legislació espanyola és contrària a la normativa comunitària, la sentència també respon -encara que de forma genèrica- als dubtes plantejats pel magistrat Seijo a la seva qüestió prejudicial, demanant-li que:
a) Compari el tipus d’interès de demora amb l’interès legal per determinar si és abusiu.
b) Comprovi si la clàusula de venciment anticipat del préstec depèn de l’incompliment d’una obligació essencial del contracte i si l’incompliment és prou greu respecte de la durada i quantia del préstec.
c) Verifiqui si la clàusula relativa a la liquidació unilateral del deute impagat , que realitza l’entitat bancària executant, dificulta l’accés del consumidor a la justícia i l’exercici del seu dret de defensa.
Un cop coneguda la sentència, la pregunta que es fan tots aquells que estan passant el tràngol d’un procediment d’execució hipotecària, és si és aplicable al seu cas concret.
Hem de tenir present que les qüestions prejudicials serveixen per garantir la uniformitat del Dret comunitari, proporcionar als particulars una protecció efectiva dels interessos que els reconeix l’ordenament jurídic de la Comunitat Europea, així com prevenir divergències d’interpretació del Dret Comunitari, però no resolen un cas concret, doncs això correspon exclusivament al jutge nacional.
Els òrgans judicials dels estats membres de la Unió Europea estan obligats a respectar el principi de supremacia del Dret comunitari sobre el Dret nacional, el que implica que han de deixar sense aplicació qualsevol disposició de la llei nacional contraria a una norma comunitària. En conseqüència, tots els jutges nacionals estan obligats a seguir sempre la doctrina del TJUE, que interpreta la normativa comunitària per a la seva correcta aplicació, en tots els casos que hagin de tramitar al seu jutjat. Si un jutge considera que alguna de les clàusules del contracte de préstec que ha motivat l’execució hipotecària és abusiva, ha de declarar-la nul·la, continuant el procediment sense aquesta clàusula si això fos possible, i deixant-lo sense cap efecte si aquesta clàusula ha estat un fonament essencial de la demanda executiva del creditor.
Des que es va dictar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, hem vist com jutjats i tribunals espanyols han decidit d’ofici examinar l’existència de clàusules abusives de contractes de préstec, en el marc de procediments d’execució hipotecaria (on recordem que segons la normativa en vigor no es pot oposar l’existència de clàusules abusives):
– Jutjat de Primera Instància número 4 de Arrecife, va dictar la seva interlocutòria de data 8 d’abril de 2013, on considera que el jutge pot examinar en qualsevol moment del procediment d’execució hipotecaria l’existència de clàusules abusives, i a més determina que un interès moratori del 19% és abusiu i usurari, i en conseqüència declara nul el préstec i la hipoteca que el garanteix.
– L’Audiència Provincial de Burgos, en la seva Interlocutòria de data 10 d’abril de 2013, estableix que abans de celebrar les subhastes, es paralitzarà el procediment d’execució hipotecaria per valorar, amb audiència de les parts, l’existència de clàusules abusives al contracte de préstec hipotecari, i en cas de determinar que sí existeix alguna clàusula abusiva, es suspendrà cautelarment el procediment hipotecari.
Per una altra banda, davant de la manca d’una modificació de la normativa hipotecària i de la Llei d’Enjudiciament Civil per donar compliment a la doctrina que estableix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, els jutges de diferents partits judicials s’han reunit per unificar criteris al respecte. Podem destacar els següents criteris d’actuació davant de procediments d’execució hipotecària en curs:
– El dia 4 d’abril de 2013 la Junta de Jutges de Primera Instància de Barcelona van unificar criteris en relació a la problemàtica derivada del tractament de les clàusules abusives. Es va determinar en les execucions hipotecaries en curs, es donarà a tots els deutors la possibilitat d’al•legar en un termini de 10 dies, l’existència de clàusules abusives i oposar-se a l’execució per aquest motiu. Pel que fa als interessos de demora, els consideren abusius si superen 2,5 vegades l’interès legal dels diners vigent en el moment de signar el préstec.
– El dia 13 d’abril de 2013, la Junta de Jutges de Primera Instància del partit judicial de València va adoptar diferents acords d’unificació de criteris, entre ells el que estableix que per aplicar els criteris de la Sentència del TJUE de 14 de març de 2013, els jutges controlaran, sense necessitat que ho sol·licitin les parts, l’existència de clàusules abusives, escoltant en tot cas a creditor i deutor. Pel que fa als interessos de demora, els consideren abusius si superen tres vegades l’interès legal dels diners vigent en el moment de signar el préstec.
La introducció a la normativa espanyola de les modificacions necessàries per tal de complir amb els requeriments de la sentència del TJUE es durà a terme mitjançant la Proposició de Llei de mesures per a reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social, que s’està tramitant al Senat.
Podem veure els efectes directes de la sentència del TJUE en determinats aspectes de la Proposició de Llei:
a) Introdueix l’existència de clàusules abusives com un nou motiu per oposar-se al procediment d’execució hipotecària, i permet també examini l’existència de clàusules abusives sense que li hagi sol·licitat cap de les parts.
b) Limita els interessos de demora dels préstecs hipotecaris al triple de l’interès legal dels diners, i estableix que només poden aplicar-se sobre el capital pendent de pagament.
c) Estableix que els préstecs hipotecaris no podran declarar-se vençuts anticipadament si no s’han impagat com a mínim tres terminis mensuals.
Resulta especialment greu que quan l’any 1998 l’Estat Espanyol va incorporar a la seva legislació nacional el contingut de la Directiva de Clàusules Abusives, mitjançant la Llei sobre Condicions Generals de la Contractació, ho fes sense garantir plenament els drets dels consumidors en matèria de clàusules abusives, com ara ha declarat la Sentencia del TJUE, però el que encara és més preocupant és que tracti de solucionar-ho (seguint les indicacions del TJUE) mitjançant una proposició de Llei que només permetrà al·legar l’existència de clàusules abusives en tots aquells procediments d’execució hipotecaria que comencin a partir d’ara, i en els que estan en tràmit, sempre que no s’hagi produït encara el lliurament de la possessió de l’immoble subhastat, si així ho al·leguen els deutors en el termini d’un mes des de l’entrada en vigor de la Llei (que es produirà el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat).
Però, què passa amb tots aquells procediments tramitats des que es va incorporar de forma insuficient el contingut de la Directiva Comunitària de clàusules abusives al ordenament jurídic espanyol, l’any 1998, fins a l’any 2013, en que finalment es corregirà aquesta deficiència? Qui és farà responsable de la diferencia de tracte que rebran uns i altres als jutjats?
Cal recordar que el Dret de la Unió Europea regula una acció de responsabilitat patrimonial contra l’Estat que infringeixi la normativa comunitària, aquests incompliments podríem acabar pagant-los tots els contribuents.
Com hem pogut comprovar, els principals avantatges que introdueix la proposició de Llei en matèria de defensa dels consumidors en procediments d’execució hipotecària (possibilitat de revisar l’existència de clàusules abusives, i limitació dels interessos moratoris a un màxim de tres vegades l’interès legal dels diners) ja s’estan aplicant per molts jutges de diversos partits judicials, en compliment de la normativa comunitària i la doctrina de la recent sentència de la TJUE, que és vinculant. En aquest aspecte, la Proposta de Llei es limita a cobrir l’expedient per complir amb la sentència del TJUE, reconeixent implícitament que des de l’any 1998 a Espanya no s’està aplicant correctament la Directiva Comunitària sobre Clàusules abusives, i deixa sense solució tots els procediments d’execució hipotecària ja acabats en el moment d’esmenar “l’error”.
Encara que caldrà esperar a veure les esmenes que es puguin fer al tràmit d’aquesta Llei al Senat, només tenint en compte les resolucions i criteris judicials que s’estan donant com a conseqüència de la sentència del TJUE, podem concloure que s’obren nous horitzons en matèria de defensa pels deutors que siguin demandats en procediments d’execució hipotecaria: caldrà buscar l’assessorament adequat per tal d’ esgotar-los tots en cada cas.
Enllaços d’interès
– 12/04/2013 Sala de premsa de la Junta de Jutges de 1ª Instància de Barcelona sobre la interpretació de les clàusules abusives
– 18/04/2013 Els jutges de Santiago controlaran d’ofici si hi ha clàusules abusives abans de realitzar una execució hipotecària.
– 22/04/2013 Fixació de criteris sobre clàusules hipotecàries abusives pels jutges de Castelló
Enllaç a l’article:
Els desnonaments espanyols, contraris al Dret Comunitari. I ara què?
