Adan Advocats

Responsabilitat dels administradors de societats per deutes tributaris i de seguretat social

Aquesta setmana hem rebut dos expedients al despatx sobre la responsabilitat dels administradors per deutes tributaris i de seguretat. M’han fet reflexionar.

Cas 1: la Tresoreria General de la Seguretat Social acorda considerar responsable solidari a l’administrador únic d’una societat limitada, per no haver pagat les quotes de seguretat social de la societat.

Cas 2: l’Agència Tributària acorda exigir responsabilitat subsidiària a l’administrador únic d’una altra societat limitada, per no haver presentat liquidacions d’IVA i no haver pagat les quotes d’aquest impost.

Val a dir que la responsabilitat solidària implica que es pot reclamar el deute directament a l’administrador sense necessitat d’haver intentat reclamar-lo abans a la societat, mentre que la responsabilitat subsidiària de l’administrador només es dóna quan el deutor principal –la societat– no fa front al pagament del deute.

En tots dos casos, els afectats no entenen perquè se’ls reclama personalment el deute, quan correspon a la societat. Estan molt preocupats perquè tots dos tenen un pis de propietat que pot perillar si la reclamació és correcta.

El que m’ha fet reflexionar no és la derivació de responsabilitat a l’administrador d’una societat mercantil que no ha pagat les quotes, sinó la ignorància que tenen els dos clients respecte dels seus deures com a administradors d’una societat, i els riscos que han assolit per incomplir-los.

M’explico:

Cas 1: l’administrador que ha rebut la reclamació de l’Agencia Tributària va deixar de presentar diferents declaracions trimestrals de l’IVA de la societat. Per tant no es van pagar les quotes corresponents, per un import superior als 84.000 euros. La normativa tributària estableix la responsabilitat subsidiària dels administradors de societats que no hagin fet els actes necessaris per complir les obligacions i el deures tributaris, que hagin consentit l’incompliment pels seus subordinats, o adoptat acords que possibilitin infraccions tributàries.

Com que la societat és insolvent, no ha pagat el deute a l’Agència Tributària. És per això que un cop intentat sense èxit el cobrament, l’Agencia Tributaria està legitimada per reclamar el deute a l’administrador perquè, si no ha presentat les declaracions trimestrals d’IVA, no ha fet els actes necessaris per complir les obligacions tributàries de la societat.

Cas 2: l’administrador que ha rebut la reclamació de la Seguretat Social havia estat presentant els butlletins de cotització a la seguretat social per les quotes corresponents als treballadors de la societat que administra, però va deixar de pagar les quotes des de gener del 2008 fins ara. El deute total acumulat és de més de 180.000 euros.

La normativa de seguretat social és menys concreta que la tributària. Es limita a dir que serà responsable del pagament dels deutes qui sigui considerat responsable solidari  o subsidiari en virtut de fets o omissions que determinin aquestes responsabilitats, en aplicació de qualsevol norma amb rang legal que no exclogui expressament les obligacions de Seguretat Social.

Cal tenir present que el Text Refós de la Llei de Societats de Capital estableix la responsabilitat solidària dels administradors que no hagin sol·licitat el concurs de creditors de la societat en el termini de dos mesos des que aquesta sigui insolvent. Això en el cas que les seves pèrdues hagin reduït el capital social a menys de la meitat.

Per tant, en un cas com aquest en què la societat fa més de quatre anys que no paga les quotes a la Seguretat Social i té pèrdues que han fet que el seu capital social quedi en negatiu,   l’administrador estava obligat a sol·licitar el concurs de creditors de la societat. No haver-ho fet el converteix en responsable solidari davant la Tresoreria General de la Seguretat Social per tots els deutes originats des del moment que hauria d’haver sol·licitat el concurs de creditors.

Crida l’atenció que aquests administradors hagin pogut arribar on han arribat sense que, segons m’han dit, ningú (assessor fiscal i laboral, advocat, comptable, etc.) els hagi advertit dels riscos que estaven assumint. Al meu parer no tothom està preparat per assolir la responsabilitat de ser administrador d’una societat mercantil. Per això és vital que els professionals que des de la creació de la societat assessoren l’empresa, o simplement fan la comptabilitat o les declaracions tributàries i de seguretat social, adverteixin els administradors de les responsabilitats que poden tenir.

També és imprescindible que els administradors demanin consell a un advocat. Guanyaran tranquil·litat.