Article de Sergi Adán publicat al diari digital Osona.com el 25 de maig de 2016

Pantallazo del artículo

Cal el consentiment dels treballadors per a la instal·lació de càmeres de videovigilància a les empreses?

La recent sentència del Tribunal Constitucional de data 3 de març de 2016, modifica el criteri referent a l’ús de càmeres de videovigilància en el centre de treball en relació a la lesió de drets fonamentals del treballador. Fins ara, el Tribunal Constitucional entenia que per donar compliment al deure d’informació als treballadors era imprescindible informar-los expressament de la finalitat de control perseguida amb la captació d’imatges, així com les característiques i l’abast del seu tractament. El Tribunal rectifica i considera que és suficient la col·locació del corresponent distintiu informatiu, permetent al treballador conèixer l’existència i la finalitat de les càmeres, per donar compliment el deure d’informació, sense que resulti necessari especificar la finalitat exacta del control.

En quant el supòsit de fet de la sentència, l’empresa sospitava que algun dels seus treballadors sostreia de les caixes registradores diners en efectiu i simulava el retorn de les quantitats mitjançant tiquets de cancel·lació de les compres. Davant aquest fet, l’empresa va decidir instal·lar càmeres de videovigilància a fi de detectar quin dels treballadors estava duent a terme aquesta conducta, una de les quals enfocava directament a les caixes registradores i l’altra a l’aparador, col·locant en un lloc visible els distintius informatius. En una de les gravacions es veu com una treballadora s’apropia en diferents dies de diners de la caixa, i basant-se en aquestes gravacions, l’empresa procedeix al seu acomiadament disciplinari. El Jutjat Social va declarar la procedència de l’acomiadament, igual que va fer el Tribunal Superior de Justícia. La treballadora va presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional al·legant vulneració de diferents drets fonamentals a la protecció de dades i a la intimitat.

Quant a la vulneració del dret a la protecció de dades: la sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016 conclou que l’empresari no necessita el consentiment exprés del treballador perquè puguin ser tractades les imatges que han estat obtingudes a través de les càmeres instal·lades a l’empresa amb la finalitat de seguretat o control laboral, doncs es tracta d’una mesura dirigida a controlar el compliment de la relació laboral i és conforme a l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors que estableix que “l’empresari podrà adoptar les mesures que estimi oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i drets laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat humana”.

Tot i que no cal el consentiment del treballador per adoptar les mesures de videovigilància, persisteix el deure d’informació als treballadors. La novetat d’aquesta sentència del Tribunal Constitucional és que concreta el què s’entén per deure d’informació: conclou que, pel fet que a l’empresa es col·loquessin els distintius informatius en un lloc visible, la treballadora tenia coneixement de l’existència de les càmeres i la finalitat per la qual van ser instal·lades, considerant considera que l’empresari ha complert l’obligació d’ informació prèvia al treballador.

A més d’haver complert amb el deure d’informació, és fonamental verificar que la dada obtinguda a través de la càmera s’ha utilitzat per a la finalitat de control de la relació laboral o per una finalitat aliena al compliment del contracte, perquè sols si la finalitat del tractament de dades no guarda relació directa amb el manteniment, desenvolupament o control de la relació contractual l’empresari estaria obligat a sol·licitar el consentiment dels treballadors afectats.

Pel que fa al dret a la intimitat, la sentència estableix que la constitucionalitat de qualsevol mesura restrictiva de drets fonamentals està determinada per l’observança del principi de proporcionalitat. Per determinar si la mesura respecta aquest principi, és necessari que compleixi amb els següents requisits:

  1. Judici d’idoneïtat: si la mesura és susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat.
  2. Judici de necessitat: si a més és necessària, en el sentit que no existeix una altra mesura més moderada per la consecució del propòsit amb igual eficàcia.
  3. Judici de proporcionalitat en sentit estricte o d’equilibri: si la mateixa és ponderada i equilibrada, per derivar-se d’aquesta més beneficis o avantatges per l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte.

Si la mesura adoptada compleix amb els tres requisits anteriors, es pot descartar que s’hagi produït cap lesió el dret a la intimitat personal.

El concepte de dades personals, inclou les imatges quan es refereixin a persones identificades o identificables. Per això, els responsables que comptin amb sistemes de videovigilància tenen les següents obligacions, d’acord amb la Instrucció 1/2006, de 8 de novembre de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades:

  • Col·locar en les zones videovigilades almenys un distintiu informatiu ubicat en lloc suficientment visible, tant en espais oberts com tancats.
  • Tenir a disposició dels interessats impresos en els quals es detalli la informació prevista a la normativa sobre protecció de dades.
  • Inscriure a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades el fitxer d’instal·lació de càmeres de videovigilància.
  • Garantir la cancel·lació de les imatges en 30 dies, conservant només les que registrin una infracció o incompliment dels deures laborals. Les imatges que s’utilitzin per denunciar delictes o infraccions s’acompanyaran a la denúncia i serà possible la seva conservació per ser lliurades a les Forces i Cossos de Seguretat o als Jutjats i Tribunals que les requereixin.

Tant l’emplaçament de les càmeres de videovigilància com la seva utilització (gravació continuada o discontinua, ús del zoom) serà l’indispensable per satisfer les necessitats de control empresarial del compliment per part del treballador dels seus drets i deures. Per això, no està permesa la instal·lació de mitjans audiovisuals de control en els llocs de l’empresa on no es desenvolupi la prestació del treball (menjadors, vestuaris, serveis), excepte que s’obtingui el consentiment dels treballadors afectats, doncs es podria vulnerar el seu dret a la intimitat.

Si a l’empresa existeixen representants dels treballadors, caldrà comunicar-los la instal·lació de les càmeres de videovigilància i la seva finalitat, doncs el Comitè d’Empresa té dret a emetre informe, amb caràcter previ a l’execució per part de l’empresari de les seves decisions d’implantació i revisió de sistemes de control del treball. Aquest informe és preceptiu però no vincula a l’empresari.

Encara que la instal·lació de càmeres de videovigilància a l’empresa no requereix del consentiment dels treballadors, cal parar molta atenció al compliment dels requisits que hem examinat, doncs en el cas de procedir-se a l’acomiadament disciplinari d’un treballador en base a la gravació de les càmeres de videovigilància de l’empresa, sense complir amb els requisits establerts pel Tribunal Constitucional, podria invalidar-se aquesta prova per vulnerar els drets fonamentals del treballador, especialment el dret a la intimitat personal, el que comportaria la nul·litat de l’acomiadament i la readmissió obligatòria del treballador.

Enllaços:
Publicació al BOE de la Sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016.
Publicació al BOE de la Instrucció 1/2006 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.