Artículo publicado por Sergio Adán en el diario digital Osona.com el 25 de septiembre de 2013

Autònoms de responsabilitat (I)limitada

«La tramitació de la Llei de recolzament als emprenedors era el moment idoni per solucionar la discriminació històrica vers als autònoms, però s’ha deixat passar l’ocasió»

El ple del Congrés va aprovar definitivament el passat 19 de setembre la Llei de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització, que encara està pendent de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat.

Al marge d’altres novetats destacables com la introducció del criteri de caixa pel pagament de l’IVA, la creació de la “tarifa plana” de Seguretat Social per a autònoms, la simplificació dels tràmits per constituir una societat, d’un sistema d’acord extrajudicial de pagaments i altra sèrie de mesures que pretenen fomentar l’emprenedoria, la nova Llei d’Emprenedors inclou la creació de la figura de l’autònom de responsabilitat limitada.

Fixarem el nostre anàlisi en aquestes darrera mesura orientada a  protegir el patrimoni de l’autònom pel cas que el seu projecte empresarial fracassi. Els requisits fixats per la Llei de recolzament als emprenedors per tal que un empresari autònom pugui limitar la seva responsabilitat patrimonial pels deutes de la seva activitat empresarial, són els següents:

•    L’emprenedor ha de demanar la inscripció de la limitació de responsabilitat al Registre Mercantil competent a la localitat on tingui fixat el seu domicili, indicant l’immoble que es pretén excloure de la responsabilitat.

•    El seu habitatge ha de tenir un valor inferior a 300.000 euros, segons el criteris per determinar la base imposable de l’Impost de Transmissions Patrimonials (valor real), en el moment d’inscripció al Registre Mercantil.

•    Caldrà inscriure al Registre de la Propietat corresponent a la finca la seva exclusió de responsabilitat.

•    No serà aplicable la limitació de responsabilitat si l’emprenedor actua fraudulentament, o comet negligència greu, o si és declarada la culpabilitat en el marc d’un procediment de concurs de creditors.

•    L’emprenedor haurà de fer constar a tots els seus documents la condició d’emprenedor de responsabilitat limitada, i les dades d’inscripció al Registre Mercantil.

•    L’emprenedor haurà de formular comptes anuals per la seva activitat, amb els mateixos requisits que una societat limitada unipersonal, i dipositar-les al Registre Mercantil.

Complint tots aquests requisits, l’emprenedor podrà protegir el seu habitatge habitual d’embargaments motivats per deutes de la seva activitat empresarial o professional, sempre i quan aquests embargaments no corresponguin a obligacions tributàries o de Seguretat Social, o a obligacions existents abans d’inscriure la limitació de responsabilitat.

Cal reconèixer que la iniciativa és positiva, però clarament insuficient, doncs només pot beneficiar a aquells emprenedors que siguin propietaris del seu habitatge habitual, i n’exclou la resta del patrimoni, que respondrà íntegrament dels deutes de l’activitat.

Per tant, el vehicle, immobles que no siguin habitatge habitual, i els comptes bancaris de l’emprenedor, per exemple, segueixen sent embargables com ho havien estat fins ara.

L’autònom no te un salari, sinó uns ingressos provinents de les seves vendes, que habitualment diposita en un compte bancari. Habitualment ens trobem que els comptes corrents dels autònoms són embargats per les administracions públiques, per l’import total del deute que aquestes reclamen.

La mateixa situació es dóna quan l’Administració ordena l’embargament dels crèdits que té dret a cobrar l’autònom dels seus clients. A partir del moment en que el client rebi l’ordre d’embargament, estarà obligat a deixar de pagar el que degui a l’autònom, fins que liquidi tot el deute amb l’Administració.

I els treballadors per compte d’altre, tenen el mateix tractament? No, per un treballador per compte d’altre, l’import del salari mínim interprofessional (645,13 euros per a l’any 2013) és inembargable, doncs és la quantitat que s’estima imprescindible per la subsistència del treballador.

La gran majoria dels autònoms que conec són persones que tenen una única activitat empresarial o professional, a la qual dediquen moltes hores i recursos econòmics, per obtenir a final de mes uns ingressos nets moltes vegades inferiors als dels seus propis treballadors.  Altres treballen sols, i amb el rendiment mensual que obtenen de la seva activitat, no es poden considerar ni mileuristes.

Si incompleixen alguna obligació tributaria o de Seguretat Social, l’Administració els embargarà aquell compte corrent on ingressen els diners de les seves vendes, o donarà ordre als seus clients que paguin directament a l’Administració. Tan en un cas com en l’altre, no hi ha cap mínim inembargable, pot embargar-se tot el saldo disponible fins a cobrar totalment el deute.

El resultat d’aquesta forma d’actuar és catastròfic per a l’autònom: si no rep cap ingrés, no podrà complir amb els pagaments als seus proveïdors, ni tampoc tindrà per pagar les seves despeses personals. Així doncs, sembla que l’autònom no tingui dret a subsistir, mentre que el treballador per compte d’altre sí: per un deute tributari de 600 euros, el treballador no podrà ser embargat si cobra menys de 645,13 euros mensuals, mentre que l’autònom rebrà un embargament al seu compte corrent de 600 euros, amb independència de quins siguin els seus ingressos.

La tramitació d’aquesta Llei de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització era el moment idoni per solucionar aquesta discriminació històrica als autònoms, però s’ha deixat passar l’ocasió.

Per una altra banda, cal destacar que aquesta nova regulació no altera ni deroga el principi de responsabilitat patrimonial universal que estableix l’article 1.911 del Codi Civil, quan diu que el deutor respon del compliment de les seves obligacions amb tots els seus bens, presents i futurs, sinó només estableix una excepció a aquest principi.

Considerant els requisits exigits per a la seva aplicació, aquesta excepció tindrà una aplicació pràctica molt escassa. Un dels principals avantatges que tenen els autònoms respecte les societats mercantils és que no han de formalitzar la inscripció de la seva empresa al Registre Mercantil, ni formular comptes anuals. Si per protegir el seu patrimoni se’ls exigeixen aquests dos tràmits, a més de la inscripció de la limitació al Registre de la Propietat, quina diferència existeix entre una fórmula i l’altre?

Tractarem d’explicar-ho. Donat que la pròpia llei estableix mesures per agilitzar els tràmits de constitució de les societats de responsabilitat limitada, el temps que es trigarà en constituir-ne una i fer els tràmits d’inici d’activitat serà molt similar al que caldria per donar-se d’alta com autònom de responsabilitat limitada, i els costos serien també semblants.

En una societat de responsabilitat limitada els socis responen dels deutes de l’activitat fins al límit del capital social que hi han aportat a la mateixa, i els administradors responen dels deutes quan hagin actuat negligentment l’exercici del seu càrrec, o bé quan en el concurs de creditors de la societat sigui declarat culpable. Si ens hi fixem, són les dos circumstàncies que hem vist que suposarien la inaplicació de la exempció de responsabilitat de l’autònom, tot i que hagués fet correctament tots els tràmits exigits.

Caldria afegir que l’administrador d’una societat de responsabilitat limitada també pot respondre per deutes tributaris i de Seguretat Social de la societat,  si l’Administració així ho determina en un procediment administratiu de derivació de responsabilitat.

Si com ja hem vist, la Llei de recolzament als emprenedors estableix expressament que l’habitatge habitual de l’autònom de responsabilitat limitada no quedarà protegit respecte del pagament d’obligacions tributaries o de Seguretat Social, es pot concloure que el règim de responsabilitat és mes beneficiós en aquest aspecte en el cas de les societats de responsabilitat limitada, ja que aquesta responsabilitat no és automàtica com succeeix amb els autònoms, sinó que requereix que es compleixin uns requisits i que prèviament es declari la responsabilitat en un procediment administratiu.

Si a tot això li afegim que l’autònom de responsabilitat limitada només veu protegit el seu habitatge habitual, i amb una societat de responsabilitat en protegiria d’entrada tot el seu patrimoni personal, no cal donar-li gaires voltes: per protegir el patrimoni de l’autònom el més recomanable és constituir una societat de responsabilitat limitada, exactament igual que abans de la Llei de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització.


Enllaç a l’article:

Autònoms de responsabilitat (I)limitada

Adan Advocats
Adan Advocats
Despacho de abogados