Artículo publicado por Sergio Adán en el diario EL 9NOU el 23-11-2012 sobre la responsabilidad por la firma de pagarés de empresa

Responsabilitat per la signatura de pagarés d’empresa.

Encara que els pagarés són un mitjà de pagament força conegut, no ho són tant les seves formalitats, el desconeixement de les quals pot implicar seriosos problemes tant per qui signa el pagaré en nom d’una empresa, com per qui l’accepta com a mitjà de pagament sense verificar que reuneixi els requisits legals.


El pagaré és un títol executiu, que permet interposar una reclamació judicial contra el signant del pagaré en reclamació  de l’import impagat, els interessos i les despeses corresponents, sense la necessitat de passar prèviament per un procediment judicial declaratiu on calgui demostrar l’existència del deute.  Aquesta acció contra el signant del pagaré prescriu als tres anys des de la data de venciment del pagaré.

Els requisits formals que exigeix la Llei 19/1985, Canviaria i del Xec, pels pagarés, són els següents:

  • Denominació expressa de la paraula “pagaré” en el mateix idioma en que es redacti el document.
  • Promesa pura i simple de pagar una quantitat de diners en un moment determinat.
  • Data i lloc d’emissió.
  • Nom de la persona a favor de la qual s’hagi de fer el pagament.  (No es poden fer pagarés al portador).
  • Firma de l’emissor autògrafa.

En cas que falti algun d’aquests requisits, el document no podrà considerar-se pagaré, ni tindrà per tant cap força executiva.

No fer constar la data de venciment no invalida el pagaré, sinó que implica que el seu venciment sigui a la vista,  és a dir, que pot presentar-se al cobrament des del moment en que sigui lliurat al beneficiari, dintre del termini d’un any des de la seva data d’emissió.

En funció de la possibilitat de transmissió, podem distingir entre pagarés a la ordre i no a la ordre.

En els primers, la persona a favor de la qual s’ha emès el pagaré pot transmetre’l  a una altra mitjançant endós.  Per endossar un pagaré, el seu beneficiari inicial, l’ha de signar en el seu revers,  podent optar entre fer l’endossament en blanc (a favor de qui porti el pagaré) o fer-ho a favor d’una persona determinada.

En el cas dels pagarés no a la ordre, el signant expressa la prohibició de que el pagaré pugui transmetre’s mitjançant endós, encara que podria transmetre’s mitjançant una cessió ordinària de crèdit.

Per una altra banda, el pagaré pot ser avalat per una tercera persona, que respondrà del deute de la mateixa manera que el signant del pagaré. Per fer-ho, caldrà que l’avalista signi el revers del pagaré, amb l’expressió “per aval” .

Per últim, no podem oblidar que en el cas que un administrador signi un pagaré per obligar la seva societat al pagament, ha d’expressar-ho clarament en el moment d’estampar la seva signatura.

En aquest sentit, la Sentència de la sala Civil del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 2011, on s’estudia el cas d’un pagaré emès per l’administrador d’una societat de responsabilitat limitada, sense expressar cap referència o menció al caràcter de representant de la societat, clarifica aquesta qüestió. La Sentencia determina que el signant d’un pagaré queda obligat al pagament en nom propi si no fa constar el poder o representació amb la qual actua, o com a mínim el segell de la raó social de la societat a la qual representa. Entén el Tribunal Suprem que el sol fet que al pagaré s’indiqui l’entitat bancaria i número de compte corrent contra el qual es lliura, i que aquest compte sigui de la societat, no allibera de la responsabilitat personal al signat, donat que qui rep el pagaré no té perquè conèixer qui és el titular d’aquest compte fins al moment de l’impagament.

Així doncs, hem pogut veure que no tot el que es denomina “pagaré” ho és realment, de tal manera que haurem de revisar els aspectes que hem comentat abans d’acceptar un document com a mitjà de pagament, perquè en cas contrari ens podem trobar que aquest document sigui “paper mullat”.

I  per una altra banda, els administradors de les societats han de tenir molt present quan signen un pagaré en nom de la societat, que si no fan constar com a mínim el segell de la societat, i aquesta no atén el pagament al venciment, respondran personalment amb el seu patrimoni del deute.