Artículo publicado por Sergio Adán en el diario digital Osona.com el 18 de noviembre de 2013

La tarifa «plana» per a autònoms

«Quins requisits cal complir per poder gaudir de la bonificació?»

La Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de recolzament a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació, va crear una bonificació en la quota de cotització a la Seguretat Social pels homes menors de 30 anys i les dones menors de 35 anys.  Va ser la coneguda com “tarifa plana” de 50 euros.

Posteriorment, fruit de la pressió del col·lectiu de treballadors autònoms, la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de recolzament als emprenedors i a la seva internacionalització, va ampliar l’aplicació de la “tarifa plana” de 50 euros també als nous autònoms majors de 30 anys.

Quins requisits cal complir per poder gaudir de la bonificació?

1) No haver estat d’alta com a autònom en els cinc anys anteriors.

2) No tenir contractats treballadors per compte aliè.

3) No ser administrador d’una societat mercantil.

4) No ser autònom col·laborador (règim especial per a familiars dels autònoms).

Aquests dos últims requisits no estan regulats ni a la Llei 11/2013 ni a la 14/2013, sinó que s’han afegit en una circular interna de la Seguretat Social, que ha provocat fins i tot que es reclamés la devolució de bonificacions a treballadors als que se’ls havia concedit.

Quin import es paga?

Els autònoms cotitzen sobre una base mensual que trien voluntàriament entre un màxim i un mínim, amb independència dels ingressos que tinguin. Pel 2013, la base mínima és de 858,60 euros , i la base màxima és de 3.425,70 euros. El tipus aplicable a aquesta base és del 29,80 % amb la cobertura de cessament d’activitat, i del 29,30% sense aquesta cobertura. Per tant, la quota que hauria de pagar un autònom que no tingui dret a cap bonificació, triant la base mínima, seria de 251,57 euros.
Les bonificacions aprovades per les lleis 11/2013 i 14/2013, es tradueixen, aplicant-les amb les bases i tipus de cotització aprovats pel 2013, en les següents quotes:

•    Primers 6 mesos: 80% de reducció de la quota, quedant-se en 52,03 euros.
•    Mesos 7 al 12: 50% de reducció. Quota de 128,79 euros.
•    Mesos 13 al 15: 30% de reducció. Quota de 179,66 euros.

Els joves menors de 30 anys i les dones menors de 35 es beneficien de la següent bonificació addicional:

•    Mesos 16 al 30: 30% de reducció. Es quedaria en 179,66 euros.

I quant paguen a la resta d’ Europa els autònoms per les seves cotitzacions?

A Portugal, es paga sobre els ingressos anuals, concretament un 25,4% de la facturació anual. A Itàlia tenen el mateix sistema, sent el pagament del 20% de la facturació anual.

A França, es paga en funció de la facturació i del tipus d’activitat que desenvolupi l’autònom: per activitats comercials s’aplica el 12% de la facturació, per treballadors independents un 18,30%, i pel sector serveis el percentatge augmenta al 21,30%. A diferència d’Holanda, aquest pagament dona dret a pensió de jubilació, incapacitat temporal i una part de l’assistència sanitària que va des del 65% al 100%.

En el cas d’ Holanda, només es paguen 50 euros l’any, encara que no aquest pagament no dona dret a l’assistència sanitària ni a pensió de jubilació, que l’autònom haurà de cobrir mitjançant la contractació d’assegurances privades.

El Regne Unit té establert un sistema de trams, amb una tarifa reduïda per autònoms amb menys de 6.000 euros aproximadament, que és d’uns 12 euros mensuals.  Si es factura més d’aquest import, es pot optar entre pagar el 8% de la facturació, o una quota fixa de 58 euros. Les prestacions que  inclou aquesta quota són la pensió bàsica de l’estat, la baixa de maternitat i la prestació per defunció, però no la d’incapacitat temporal.

En el cas d’ Alemanya, la cotització mensual d’un autònom és de 140 euros, però si no arriba als 1.700 euros de guany net, no pagarà res. Aquesta cotització no dona dret a assistència sanitària, ni a pensions de jubilació, que haurà de cobrir l’autònom privadament.

Per tant, observem com en els països del nostre entorn, en termes generals es paga en funció del que es factura, si bé no hi ha cobertura sanitària inclosa en tots els casos.

La tramitació de les dos lleis que hem esmentat, on es pretén fomentar l’emprenedoria, ha estat una oportunitat desaprofitada de reajustar el sistema de cotització dels treballadors autònoms per fer-lo progressiu i solidari, però enlloc d’això, s’ha optat per rebaixar de forma indiscriminada  les quotes durant els primers mesos d’activitat per les noves altes.

Si els treballadors per compte d’altre no poden triar la base de cotització de la seva nòmina, sinó que la seva empresa està obligada a cotitzar per l’import del sou que els paga, no s’entén com el treballador autònom pot triar una base de cotització que no tingui res a veure amb els seus ingressos reals. Això dona lloc a situacions injustes, com la dels emprenedors que han de pagar la quota mínima encara que no hagin pogut facturat res, i també la d’aquells professionals o empresaris que paguen aquesta mateixa quota mínima, tenint uns ingressos que en molts casos superen amb escreix la base màxima de 3.425,70 euros.

Així doncs, hem pogut veure com aquesta denominada “tarifa plana” no és exactament això, sinó més aviat una bonificació la quantia de la qual va decreixent en el temps i que és igual per a tothom, en contra de la regulació de les cotitzacions d’autònoms de la majoria de països del nostre entorn, on la quota s’estableix en relació amb la facturació.

També hem vist que s’exclou d’aquests beneficis als que ja havien estat donats d’alta d’autònoms, als que tenen treballadors contractats, o als que duen a terme la seva activitat mitjançant una societat mercantil, potser perquè es considera que aquests col·lectius no són emprenedors.

Es que potser els autònoms que porten anys lluitant pel seu negoci, als que creen llocs de treball, o es posen al front com administradors d’una societat mercantil familiar no els hi calen aquestes bonificacions?

Sembla que per al legislador espanyol
tingui més importància aconseguir el màxim d’altes noves en el règim d’autònoms, molts d’ells provinents de les llistes de l’atur, que implementar les mesures que facilitin que aquests nous autònoms, o els que ja porten anys cotitzant, puguin desenvolupar durant molts anys la seva activitat, sense veure’s ofegats pel cost de la cotització a  la Seguretat Social i els impostos.

Enllaços

Ley 11/2013, de 26 de julio, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo.
http://www.boe.es/boe/dias/2013/07/27/pdfs/BOE-A-2013-8187.pdf

Ley 14/2013, de 27 de septiembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización.
http://www.boe.es/boe/dias/2013/09/28/pdfs/BOE-A-2013-10074.pdf

Informació que facilita la Seguretat Social sobre la cotització dels treballadors autònoms.
http://www.seg-social.es/Internet_2/Trabajadores/CotizacionRecaudaci10777/Regimenes/RegimenEspecialTrab10724/TrabAutInfoGen2k9/index.htm


Enllaç a l’article:

La tarifa “plana” per autònoms