Adan Advocats Com actuar en el cas d’haver liquidat la Plusvàlua Municipal en una transmissió amb pèrdues?
Després de mesos d’incertesa respecte l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals i nuls alguns dels preceptes que regulen aquest impost, popularment conegut com a “plusvàlua”.
La plusvàlua és un tribut que, d’acord amb el redactat de l’article 104.1 del RDL 2/2004 pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Hisendes Locals (LHL), “grava el incremento de valor que experimenten dichosterrenos y se ponga de manifiesto a consecuencia de la transmisión de la propiedad de los terrenos por cualquiertítulo o de la constitución o transmisión de cualquierderecho real de goce, limitativo del dominio, sobre los referidosterrenos”. Tot i així, a la pràctica, fins ara, aquest increment real de valor dels immobles s’ha calculat de forma automàtica en funció del valor cadastral dels mateixos. Aquest càlcul es realitza partint de la errònia convicció que els immobles de naturalesa urbana es revaloritzen sempre pel simple transcurs del temps. Tanmateix, degut a la pèrdua de valor de moltes finques urbanes durant els pitjors anys de la crisi econòmica, en el moment de transmetre el seu immoble, molts propietaris s’han trobat amb l’obligació de liquidar aquest impost tot i haver patit un decrement de valor.
Davant d’aquesta situació que, com resulta evident, atempta contra el principi de capacitat econòmica dels contribuents, en els darrers anys s’ha produït una allau de reclamacions judicials, que ha donat lloc a que, durant el mes de febrer de l’any en curs, el Tribunal Constitucional dictés les Sentències 26/2017 i 37/2017. Per mitjà de les mateixes, s’anul·laven alguns preceptes de la Norma foral 16/1989, que regula l’impost de plusvàlua al territori de Guipuzkoa. Aquest fet va ser un important precedent, tanmateix no tenia aplicació directa fora del territori foral.
Arribats a aquest punt, en data 11 de maig de 2017, el Tribunal Constitucional ha dictat una Sentència en el mateix sentit, referida aquest cop a la Llei d’Hisendes Locals, d’abast estatal, fruit d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel jutjat contenciós-administratiu número 1 de Jerez de la Frontera. En la mateixa, declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, 107.2a) i 110.4 de la Llei d’Hisendes Locals però, puntualitza, “únicamente en la medida que someten a tributaciónsituaciones de inexistencia de incrementos de valor”. El tribunal argumenta la seva decisió, amb cita a les mencionades Sentències sobre l’equivalent precepte de la norma foral, afirmant que “al establecer el legislador la ficción de que ha tenidolugar un incremento de valor susceptible de gravamen al momento de todatransmisión de un terreno por el solo hecho de haberlomantenido el titular en supatrimoniodurante un intervalo temporal dado, soslayandoaquellossupuestos en los que no se hayaproducidoese incremento, «lejos de someter a tributación una capacidadeconómica susceptible de gravamen, les estaríahaciendo tributar por una riquezainexistente, en abiertacontradicción con el principio de capacidadeconómica del citado art. 31.1 CE» (SSTC 26/2017, FJ 3; y 37/2017, FJ 3)”.
Així doncs, el Tribunal Constitucional ha declarat la nul·litat de l’impost en aquells casos en què no s’ha produït increment real del valor del terreny de l’immoble objecte de transmissió, però no ha exonerat la resta de casos, on sí que ha existit un increment real de valor.
En conseqüència, a la espera que el legislador adapti la norma al nou paradigma, qualsevol contribuent que transmeti un immoble urbà, segueix tenint l’obligació de presentar la liquidació de l’impost. En els casos en els que no hi ha hagut cap increment de valor dels terrenys transmesos, caldrà acreditar-ho a l’administració municipal en el mateix moment de presentar la documentació per autoliquidar l’impost.
I com es pot reclamar? Dons si l’Ajuntament ens sol·licita el pagament de l’Impost, tot i no existir cap increment real del valor dels terrenys objecte de transmissió, s’haurà de pagar per evitar l’inici de la via de constrenyiment, i tot seguit instar la rectificació de la autoliquidació i sol·licitud d’ingressos indeguts. En el cas de les transmissions entre vius, l’obligat al pagament és el venedor, i en les transmissions per causa de mort, l’obligat serà l’hereu o el llegatari que rep l’immoble.
Si l’Ajuntament no resolgués favorablement la sol·licitud, podrà interposar-se recurs de reposició o reclamació econòmic-administrativa.
En cas de desestimar-se també aquests recursos, que esgoten la via administrativa, procedirà interposar recurs contenciós-administratiu davant el Jutjat contenciós-administratiu competent.
Cal tenir en compte que els efectes d’aquesta Sentencia del Tribunal Constitucional,s’estenen a totes aquelles transmissions liquidades durant els darrers quatre anys, doncs si es va abonar fa més temps, hauria prescrit la possibilitat de reclamar.
En aquest enllaç es pot descarregar el text íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional de 11 de maig de 2017:
https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2017_032/2016-4864%20STC.pdf
Hola companys, boba tarda
Si la transmissió del immoble o terreny de naturalesa urbana ha estat en els anys 2000 també es pot reclamar ?
Hola Josep, gràcies pel teu comentari. Si la transmissió de l’immoble es va realitzar l’any 2.000, no es podrà reclamar, doncs d’acord amb l’article 66 d) de la LLei General Tributaria el dret a sol•licitar la devolució d’ingresos indeguts prescriu als quatre anys des de la liquidació del tribut.