Adan Advocats

Un expedient de regulació d’ocupació (ERO) és el procediment que han de seguir les empreses que, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major, tenen la necessitat de fer acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes o reduccions de jornada.

Hi ha diferents tipus de causes que poden provocar un ERO.

Causes econòmiques:  si estem davant de pèrdues actuals o previstes, disminució del nivell d’ingressos o vendes durant al menys tres mesos consecutius.

Causes tècniques: quan hi ha canvis, com ara en l’àmbit dels mitjans o instruments de producció.

Causes organitzatives: quan es produeixin canvis, en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la forma d’organitzar la producció.

Causes de producció: quan tenen lloc canvis, com ara en la demanda dels productes que l’empresa vol col·locar al mercat.

Causes de força major: es tracta de fets extraordinaris, no atribuïbles a l’empresa, que no han pogut ser previstos o que, encara que fossin previsibles, eren inevitables. Han d’ impedir la prestació de serveis per part dels treballadors. Per exemple, poden ser de tipus catastròfic (incendi, inundació, etc).

En què ha canviat el procediment de tramitació dels ERO?

La reforma del mercat laboral feta pel Reial Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, modifica la tramitació dels ERO. Abans de la reforma, els empresaris presentaven els ERO a l’Autoritat Laboral (el Departament d’Empresa i Ocupació en el cas de la Generalitat de Catalunya), qui estudiava tota la documentació i finalment, si s’havien complimentat totes les formalitats legals i s’havien justificat les causes al·legades per l’empresa, autoritzava les mesures sol·licitades.

Ara, el paper de l’Autoritat Laboral es limita a vetllar perquè el període de consultes entre empresari i treballadors es dugui a terme de manera correcta. Encara que pot emetre advertències i recomanacions, no ha d’autoritzar la mesura sol·licitada per l’empresari com succeïa amb la regulació anterior. L’única excepció són els ERO presentats per causes de força major i pels socis treballadors de cooperatives de treball associat, que continuaran necessitant autorització.

Desapareix l’autorització prèvia per l’ERO, i per això si els treballadors afectats no hi estan d’acord hauran de reclamar contra la decisió de l’empresari que posa fi a l’ERO davant dels jutjats socials, que hauran de declarar la mesura justificada o injustificada. Amb tot, aquesta reclamació no suspèn l’eficàcia de la decisió empresarial.

Existeix alguna sentència que anul·li un ERO posterior a la reforma laboral?

Sí, la primera sentència d’un ERO posterior a la reforma laboral és la dictada el 23 de maig de 2012 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual ha estat ponent la Sra. Maria del Mar Serna Calvo, qui va ser consellera de Treball de la Generalitat. Es declara nul l’ERO presentat per una empresa d’enginyeria que volia acomiadar un màxim de 20 dels seus 41 treballadors, per causes econòmiques i organitzatives.

Els motius de la nul·litat són: 1. Frau per haver ocultat l’empresa la seva autèntica dimensió, ja que no va explicar que forma part d’un grup d’empreses. 2. Defectes formals: no fer constar la categoria professional dels treballadors afectats a la documentació de l’ERO i no haver comunicat individualment l’acomiadament a tots els treballadors afectats un cop finalitzat el període de consultes.

Val a dir que l’empresa ha recorregut aquesta Sentència davant del Tribunal Suprem, per la qual cosa, fins que el Tribunal Suprem no es pronunciï, els treballadors que ja han estat acomiadats seguiran a l’atur.

Abans de la reforma aquestes qüestions formals les revisava i resolia l’Autoritat Laboral, que en el pitjor dels casos podia no autoritzar l’expedient per aquests defectes formals. L’empresa tenia llavors l’opció de tornar a tramitar un nou ERO corregint els defectes. El problema que ens trobem ara és que, com que amb la reforma s’ha eliminat l’autorització administrativa de l’ERO, es donaran casos com el que acabem de veure, on un tribunal declara nul un ERO per defectes formals, desprès d’haver estat mesos aplicant-se.

La reforma laboral pretenia agilitzar la tramitació dels ERO, però és possible que creï més inseguretat jurídica. El motiu és que si els jutges anul·len els expedients es provocaran greus perjudicis sobretot a les empreses, que hauran de deixar sense efecte la mesura aplicada, i retornar els treballadors a la seva situació anterior a l’ERO, encara que posteriorment puguin tornar a tramitar un nou ERO corregint els defectes que han provocat la nul·litat.

La nul·litat de l’ERO implica l’obligació de retornar les prestacions d’atur i les indemnitzacions que els treballadors van rebre, com també les bonificacions aplicades per part de l’empresa. Sobretot hem de tenir present que l’empresa també estarà obligada a pagar els salaris als treballadors des de l’inici de l’aplicació de l’ERO fins a la sentència que en declari la nul·litat, com si haguessin treballat en condicions normals.

Per això, caldrà ser molt rigorosos en  la preparació de la memòria on es fan constar les mesures que es volen prendre i les causes que les justifiquen, i adjuntar-hi tota la documentació que acrediti el contingut de la memòria, complint estrictament els terminis i requisits formals establerts legalment  pel que fa a la tramitació de l’ERO.